Tuesday, January 20, 2004
LA FUERZA DE LOS CONSUMIDORES
Casi todos los manuales de Economía, nos dicen que el motor más importante de cualquier sistema económico de hoy, es EL CONSUMO. Esto quiere decir que los consumidores podemos orientar el sentido de la demanda de los distintos productos del mercado. Y ante el fenómeno desmedido de las numerosas deslocalizaciones de Empresas, es decir empresas que se van del país buscando solo mano de obra más barata, los trabajadores,( que también somos consumidores) sólo podemos hacer una cosa. BOICOT A LAS EMPRESAS QUE NOS DEJAN EN LA CALLE, sólo por que, en no sé que país la mano de obra les sale más barata.
Idelogias políticas aparte, la cosa es bien sencilla. Las empresas se van por que no les interesa pagar los sueldos de un modo digno. Pues a los consumidores no nos interesa comprar productos de aquéllos que nos dejan en la calle. Si lo quieren así, vale. Tengamos en cuenta solamente el dinero. Aprendamos a movernos, nosotros también por interés económico.
Una cosa parecida se llevó a cabo con éxito con el tema de una conocida marca de leche. Y dieron marxa atrás. ¿Por qué no se unen las diferentes Organizaciones de Consumidores y Usuarios, y actúan de común acuerdo con las Centrales Sindicales?.
Si los Gobiernos, no quieren, o no pueden intervenir para parar los pies a empresarios sin escrúpulos, la respuesta es sencilla. No comprar sus productos...
Si sólo saben moverse por el dinero, entonces lo que hay que hacer es hacerles ver que peligran sus "intocables" beneficios empresariales. De verdad tenemos más fuerza de lo que nos pensamos, sólo hay que aprender a utilizarla...
Wednesday, November 05, 2003
Culpable per voler treballar
Realment, hi ha moments en que tots els qui d’una forma o altre han tingut contacte amb el mon del Dret, i creuen de debò amb la justícia i tot el que aquesta paraula te de positiu, en valors com l’igualtat de tots els ciutadans davant la llei, avui es deuen de haver sentit, com a mínim amb ganes d’engegar-ho tot, a pastar fang.
Aquest oficial de 1a. operari del sector de la Construcció que ha vist com una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha estimat favorablement el recurs que l’empresa on prestava els seus serveis com a oficial de 1a.,aquesta persona ha quedat desamparada, desconcertada, sense entendre res...
Segurament, en l’aspecte Penal i processal la sentència s’ajusta a la legalitat, i des de aquest punt de vista , res a dir-hi.
Però ha faltat sensibilitat . Aquesta persona a ran de l’accident laboral que va patir l’any 1999, ha quedat paralítica, i sense possibilitat de tornar a treballar. El fet de que es tracta d’algú que no ha comès cap delicte, sinó que ha patit un accident de treball, mereix aquesta sensibilitat en acostar-se a la seva situació personal.
Estaria bé que el Departament de Treball, li oferís ajut, per exemple per engegar les reclamacions via civil que siguin oportunes, i que paral·lelament obrís expedient investigador del fets.
Una cosa és clara, si avui dia, tal com estan les coses, un treballador es nega per raons de seguretat a pujar a una bastida, segurament li diran que ningú l’obliga a treballar a l’empresa, i sense embuts el faran fora i perdrà la seva feina. Això ho sabem tots. Fins hi tot no cal treballar a l’obra per saber-ho.
I al Departament de Treball de la Generalitat, també ho saben.
Per decència, la Generalitat hauria d’ajudar aquest treballador, que no ha estat culpable de res, sinó víctima de tot .
Ho veu Sr. MAS, cal apoyar la gent, perque som persones. No s'ha d'estar sempre del costat del més fort, i vostés ho están. Deixen el dèbil sol. Ara hi farán alguna cosa?...
Sunday, October 26, 2003
EL DISCURS DEL PRESIDENT PUJOL
L'ultim discurs d'acomiat del president de la Generalitat en funcions, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, ens ha mostrat algú, que continúa amb la notable confussió de Catalunya amb la seva persona. Sr. Pujol vostè no és Catalunya, és una persona a qui els votans han enomenanat mandatari per vetllar pels interessos de tots els ciutadans de Catalunya. Ni més, ni menys.
Analitzem una fonamental part del seu discurs de comiat, la part en la que demana que qui ha confiat en vosté, ara ha de dipossitar la seva confinaça en el seu succesor...Fa uns dies vosté va dir, o els mitjans de comunicació aixì ho varen publicar, que és el propietari qui ha d'anomenar el sucessor...Propietari? .Propietari de qué sr. Pujol? Vosté ha sigut el dipositari de la confiança dels ciutadans que l'han votat, però en cap cas és vosté propietari d'aquesta confiança.
Es obvi que qui ha confiat en vostè, no necessariament ha de confiar amb el seu succesor. La pròpia campanya o hauria de dir pre-campanya "institucional" parla d'un nou president?. Nou?. En qué quedem, cal confiar en una política de continuitat per part del SR. MAS, o la política serà totalment diferent, trencant amb el que s'ha fet fins ara?
És veuen promesses fetes a correcuita, però no és dibuixen unas claras lineas d'actuació...
Per exemple, trenquen amb la coalició de facto amb el "Partido Popular", o bé hi continuaran pactant?. És que, això no és veu clar en el seu Progama...És que vostés , no solament han negociat amb "el Partido Popular", sino que han anat més enllá del que sería una negociació. Han, en el millor dels casos ho podríem dir aixì ..HAN CLAUDICAT, han passat pel tub, i no s'hi han enfrontat quan ha calgut, solament en alguna ocassió han fet teatre.I després han votat al costat del PP...
Sunday, October 19, 2003
Sobre la proposta de crear una Euroregió Económica Europea.
Segons sembla, el SR. Aznar cada cop està més sol a Brussel·les. Normal, aquest senyor no fa política, s'esbarralla amb la gent, i al final a Brussel·les, el deixarán en un racó. No cal amoïnar-se ni una mica per aquesta situació personal. No fa cap pena aixó, però té greus repercussions per els ciutadans d'aquest país.
Ara el Congrés dels Diputats, està rebent mocions contra la proposta de Pasqual Maragall per crear una Euroregió econòmica on s'inclou Aragó. Sembla que aquest moviment está impulsat per el Partit Popular des de alguns ajuntaments valencians...
Amarga molt la repetició de la matèixa historia de sempre. Alguns mandataris no actúen amb una raonable visió de futur, i això ho acaba pagant la gent del país, en forma de distanciament dels paísos de prímera divisió internacional.
A Catalunya, afortunadament funciona un Consorci pluriinstitucional, que aplega les administracions catalanes de diversos nivells, i que desde 1986 manté una delegació permanent a Brussel·les. Però amb l'activitat "europea" del Sr. Aznar, l'activitat d'aquesta delegació pot esdevenir insuficient, per evitar les greus conseqüències que segurament la política de l'enfrontament del Sr Aznar ens portarà a tots.
Els nostres empresaris no poden patir les conseqüències de la turpitud i tosquedat politica del Govern de Madrid i és per aixó, que la proposta de Pasqual Maragall, és una proposta seriosa i en una línia d'una visió de futur que brilla per la séva absència en la política del Govern del Partit Popular.
Sr. MAS deixi Andorra tranquil·la, i faci propostes una mica serioses... L'acció política no ha d'esdevenir sempre i en tot moment enfrontament amb les altres opcions polítiques, però cal que d'una vegada CIU s'enfronti directa i obertament, a la forma de fer política del Partit Popular. Aquesta gent del PP farà molt mal als interessos de Catalunya, i vés per on sembla que també als d'Espanya.
Carai, es pot fer política de DRETES. Però civilitzadamment, home!. Ja es hora de que CIU és distancií clarament , (i no solament per fer teatre cara a les eleccions) del Partit Popular.
FIns que no ens demostri el contrari...
CIU
 PP
Saturday, October 18, 2003
1999 2000-2002 2003 ELECCIONS
Negociació, Complicitat i finalment Divorci
NATALITAT
Sembla, que s'obre el debat de la davallada de la natalitat al nostre país. I pel que s'ha sentit, algú s'ha fitxat amb el problema que pot representar el fet d' un superior índex de natalitat, dels inmigrans, front una natalitat cada cop mès baixa, de la població autóctona. Bé és cert tenim un problema.
Però, com sempre fan els partits de dretes, es pensa en la superfície del problema, i ni s'els acudéix plantejar un debat, sobre les causes profundes del problema.
La primera pregunta que cal fer es, per què dimoni ha baixat tant la natalitat?.
I ha múltiples causes, però la que hi incidéix més, és l' alt nivell de precarietat laboral entre el nostre jovent, després cal mencionar la gran dificultat que els nostres joves tenen i, desde ja fa alguns anys, han tingut per emancipar-se, i poder gaudir d'una vivenda digna, i així formar una familia ( amb forma de parelles de fet o qualsevól altre manera).
I és que tant CIU com el PP ho han deixat tot, al funcionament de les (moltes vegades) injustes lleis de l'economía de mercat. I han permès que en lloc de que la nostra societat funcionés amb esquemes, el més aprop possible del model de la "competència perfecta", funcionés segons la llei de la selva.
Ara que s'acostaven les eleccions, CIU i PP han engegat una mena d'ajuts per les mares amb nens de fins a tres anys... o fins a sis anys....Aixó no és forma de solucionar un problema que tant d'impacte pot tenir en les generacions futures.
Calen solucions imaginatives que vagin a l'arrel del problema, i no pas pedaços per anar "aguantant" fins la propera convocatòria electoral.
CIU PP
Thursday, October 16, 2003
Nou President?
Quina definició és aplicable a qui, ha sigut Conseller en Cap en l’últim tram de la legislatura?
Ha sigut el President de la Generalitat?. Sembla que no, o sí...?
Ha sigut escollit per el poble català per fer de President de la Generalitat? .Simplement, no.
De facto ha exercit com a President de la Generalitat?.
Al menys, per promoure campanyes “institucionals”, i per començar una, podríem dir, prematura campanya electoral, amb els diners de tots els ciutadans de Catalunya, sembla que en aquest qüestió, sí que ha exercit de President de la Generalitat.
El President, (és a dir el de debò), va convocar eleccions per el dia 16 de novembre. No hagués estat normal que hagués dimitit, qui ostentava a les hores el càrrec de Conseller en Cap?.
Tot plegat és un embolic. Pel que sembla, el Sr. Mas ha exercit de President de facto, i ara engega un’ altre precampanya, “la de nou president”. Nou President?.
Així doncs hi ha una qüestió més per preguntar-se: En els grans temes qui ha decidit? El President de debò, o bé el Conseller en Cap?. Si la precampanya ha estat engegada, per CIU o per la Generalitat de Catalunya, és una qüestió difícil d’esbrinar, però el que sí hi ha bastant clar és que parla del “nou president”...És a dir que el SR. MAS no ha fet en cap moment de President en els temes clau. És que no té experiència en resoldre els temes clau?. Quin ha estat el seu paper en el Govern de la Generalitat?. Ha fet o no de President de la Generalitat?. Es que aquesta qüestió es molt important, perquè, si fins ara les decisions clau, las ha pres, qui legítimament ha convocat les eleccions (és a dir el President de debò), així en quins processos de decisió ha pres part el Sr. MAS? . És important aquest tema, per que d’aquesta forma no sabem qui té la responsabilitat, de les decisions importants dels últims temps de legislatura.
Tot plegat és un embolic. Pel que sembla, el Sr. Mas ha exercit de President de facto, i ara engega un’ altre precampanya, “la de nou president”. Nou President?.
Seguint el sentit literal de l’expressió “nou president”
Qui voti pel Sr. MAS , estaria votant algú sense experiència de govern, oi?. O no?
Ai ,mare quin embolic...
Tuesday, October 14, 2003
SISTEMA D’ECONOMÍA LLIURE DE MERCAT?
En el vergonyós tema del descontrol, en l’inusitat augment de preus en productes d’alimentació frescos, no és del tot cert que funcionem en una economia de lliure mercat.
En primer lloc, no hi ha un funcionament que s’acosti mínimament al funcionament d’un model de competència perfecta. Al contrari, estan funcionant grans grups de distribució que gaire bé funcionen en règim d’oligopoli.
Traduint aquesta afirmació, el que passa és que no hi ha llibertat en el mercat de productes frescos. Hi ha una posició de domini dels grans grups de distribució, i de les grans superfícies comercials....Això deixa els consumidors indefensos, sobre tot per que els hi manca informació. Sí, la societat ha canviat molt. Avui dia les persones no tenen el temps necessari per fer una feina de cerca, basat en allò de “busqui, compari, i si ho troba millor ...compri”.
El Govern de la Generalitat i els seus òrgans, han mantingut una actitud vergonyosament passiva. Senzillament han deixat que actués, no la llei de lliure mercat, sinó la llei de la selva.
Calia haver potenciat l’acció de les associacions de consumidors i usuaris, i ajudar-les per tirar endavant aquesta acció que ha d’esdevenir clau en aquest caos, on senzillament el qui té menys escrúpols, pot fer la seva.
Sr. Mas vostès no han fet res més que dir que els culpables son els intermediaris. Quins intermediaris?, com actuen aquests grups?, de debò els tenen controlats? I perquè no ha fet res al respecte?
Es podria haver creat, per exemple, una Agència Catalana del Consum, amb una funció d’informació al consumidor i de vigilància de les activitats dels grans grups. Això permetria crear un organisme encarregat de publicar, amb una determinada periodicitat una mena d’índex de preus, segons la cistella de compra a diversos punts:
Mercats Municipals, Petit Comerç, Grans Superfícies
-Així el consumidor, no solament rebria l’informació que rep ara, és a dir la oferta de productes reclam (rebentant preus i encarint-ne d’altres per sobre de lo raonable), sinó que també podria assabentar-se de qui i què és ven més car.
NO es tractaria d’un model on l’administració peca d’intervencionisme, sinó que l’únic que es faria seria dotar el consumidor d’una informació oficial, creïble i contrastada.
Així el consumidor disposaria dels elements d’informació necessaris, per la seva decisió de compra, i finalment qui estigués venent per damunt dels preus de mercat, seria expulsat del mercat. Oi que és això el que es diu que és la base de l’economia de mercat?
CAL UN MODEL D’ADMINISTRACIÓ QUE SENSE PERJUDICAR LA LLIBERAT DEL MERCAT, GARANTIT·ZI L’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR...
TAMBÉ EN AQUEST TEMA CIU HA FET SEGUIDISME DE LES POLÍTIQUES DEL PARTIT POPULAR...
Sunday, October 12, 2003
ENS FAN PAGAR EL PREU QUE VOLEN PER EL MENJAR. QUI ÉS RESPONSABLE?
Des dels òrgans de govern de Madrid, s’ha ordenat obrir una investigació, per esbrinar l’inusitat increment de preus en els anomenats productes de primera necessitat. Concretament pel que fa als aliments “frescos” (verdures, hortalisses fruita...)
Alguns ens volen fer creure que aquesta mena d’investigacions arriben a esbrinar qui son els culpables d’aquesta situació, i que s’els exigirà les oportunes responsabilitats. Ja ho veurem això.. Alguns també ens volen fer empassar que aquesta salvatge pujada de preus, en productes bàsics pel consum dels ciutadans, ha sigut provocada pel fort calor dels mesos d’estiu. Ja, i el lluç, o el rap també han patit calor estiuenca?
Molt bé això d’obrir una investigació...
A Catalunya els representants de l’actual Govern de la Generalitat, ens diuen que aquest abús ho ha provocat l’acció dels “intermediaris”. Bona troballa sí senyor.
Així que des del govern de la Generalitat saben que hi ha individus que estan especulant amb productes d’alimentació i alguns d’ells de primera necessitat oi?
I des de quan ho saben el senyor Mas i el seu equip de govern? Es tracte d’un nou fenomen, i els governs de CIU que hem tingut durant 23 anys no en sabien res?
O sí que ho sabien i no han fet res per controlar aquesta mena d’abusos? No els ha preocupat que la gent patís aquest mena d’abusos?
L’empresariat català ha estat clau en el desenvolupament de la economia catalana. Afortunadament, son minoria els mal anomenats empresaris que sense cap mena de mirament abusen de la gent. És per això que els diversos governs de la Generalitat des de fa 23 anys en son responsables com a mínim per omissió davant el fet de que aquests abusos continuïn produint-se.
Saturday, October 11, 2003
COM DIU, SR. MAS?
El Senyor Mas ha dit públicament que al fet d’haver pactat amb el govern del PP, en el tema del Transvasament de les aigües del Riu Ebre, li dona més força.
Diu que podrá portar al PP als tribunals per incomplir el pacte...Als tribunals ??? !!!!
Ha dit que això és el que val i no pas les manifestacions i les pancartes…
Aquí hi ha “tics” incontrolats que revelen el que en realitat pensa el senyor Mas de les persones, que al no tenir cap altre alternativa, s’han vist obligades a manifestar-se, sovint suportant llargues hores de desplaçaments i viatges i altres penalitats.
Queda clar que el fet de que les persones exerceixen el dret de manifestació, emprenya i molt, al senyor Mas.
Aquestes persones no solament defensen l’Ebre, sinó que moltes d’aquestes persones, expressen també el seu desencís per l’actitud de Ciu en aquest tema.
Solament cal dir que afortunadament des de sempre hi ha hagut gent disposada a defensar gaire bé tots els drets, que com a persones gaudim ara. Hi ha hagut molta gent, per exemple que s’hi va deixar la pell per assolir l’Estatut, i també vàrem sortir amb “manifestacions i pancartes”
CIU PP
Friday, October 10, 2003
ELS EFECTES DE L'ABSTENCIÓ
A les passades eleccions al Parlament de Catalunya el projecte polític més votat, és a dir el de PSC-CITADANS PER EL CANVI, no va esdevenir el projecte polític amb més escons al Parlament.Això va ésser així gràcies a la llei electoral vigent a l’Estat Espanyol, que és la norma d’aplicació als processos electorals catalans, per que no tenim una llei electoral catalana. Això després de 23 anys de governs CIU:
En aquesta convocatòria d’eleccions al Novembre per el Parlament de Catalunya, es pot repetir l’historia.
Cal tenir present que qui opta per l’opció d’abstenir-se, d’una forma potser involuntària, el que està fent és votar CIU. Això s’explica per que amb aquest model de llei electoral, el sistema d’atribució d’escons és proporcional.
Així doncs es raonable pensar que el millor que pot fer qui, no li agradi cap projecte electoral, i la seva intenció al abstenir-se sigui manifestar el seu descontent, potser la millor opció és la de dipositar a l’urna un vot en blanc.
D’aquesta forma, no és beneficia a priori cap força política, sinó a qui més nombre de vots obtén...
I per descomptat, qui el que té clar, és que cal canviar el signe poc progressista dels governs de CIU i anar cap una forma diferent de govern, qui no vulgui un govern “de facto” del PP a Catalunya, crec que s’ha de plantejar donar una oportunitat al projecte que encapçala Pasqual Maragall.
DIGUES LA TEVA I PARTICIPA, Hi ha molt en joc, ni més ni menys que el model de societat que volem...
|
foro d'intercanvi i debat d'idees
|
